MAS DE MESTRET
Amb aquests espais que engeguem us volem oferir uns reportatges de qui hi ha al darrera dels nostres Craquinyolis, proveïdors o més aviat petits productors amb noms i cognoms que participen en el nostre projecte de fer uns Craquinyolis diferents i amb relat.
Comencem amb la gent de Mas de Mestret, prop de Reus, prop de Valls, prop de Tarragona i just al costat de la Selva del Camp. Allà hi trobem aquest projecte que desenvolupa avellana ecològica en un entorn tant adient com el Baix Camp.
En Xavi i la seva família estan duent una tasca encoratjadora a la seva terra, antiga finca d'un senyor de diners amb pista d'aviació inclosa, on les filades d'avellaners es succeeixen en un ordre perfecte i on l'ecologia ja es manifesta en un jardí entre fila i fila que preserva en gran manera la biodiversitat de petits insectes i animalons que ajuden al creixement saludable de l'arbust, si, arbust, perquè l'avellaner no és un arbre si no un arbust i de les diferents varietats que hi ha al Baix Camp hi conreen la Tonda Giffoni, la Negreta, la Pauetet, la Gironell i la Sant Giovanni.
De la mà de l'hereu, prou jove, amb unes ganes enormes de fer pedagogia, que fa que de cop i volta ja volguem conrear avellaners, passem a recórrer les diferents naus on l'avellana és rebuda, netejada i ensacada en uns sacs inmensos de 1000 quilos.
Quan la demanda es mou, també ho fan els sacs cap a la nau on hi ha el secret més ben guardat de la família Prats i que no és altre que la seva recuperada màquina trencadora d'avellanes, una peça inmensa de fusta amb els seus engranatges, corretges, motors, martells i funcionant com si d'un òrgan d'església afinat es tractés, d'aquesta màquina sembla ser que el segle passat una indústria de la comarca en va fer 10 i va plegar deixant sense recanvis a tots els que l'havien adquirit, la família amb els anys en va localitzar dues més i les va comprar aconseguint fer-ne una entre les tres.
D'aquella màquina en surt l'avellana sense la clova i classificada, llesta per ensacar i vendre. S'ha de dir també que la closca és una bona matèria prima per cosmètica i per combustible d'estufes i calderes; ells n'aprofiten molta. L'avellana aleshores passa a una càmera ja que un cop sense clova necessita de baixes temperatures per la seva conservació a partir d'aqui es fan els enviaments que les utilitzaran per torrar, caramel·litzar, fer-ne pasta etc....
És important tenir en compte que com ens passa amb les mongetes petites del Collsacabra hi ha competència d'altres països del Tercer Món amb economies molt diferents a la nostra i que produeixen avellanes amb preus baixos. S'ha de dir que és utilitzada sense manies per empreses i cooperatives catalanes; esperem poder canviar les coses desde Cuineres i Cuiners Km0 de Slow Food.
Per darrera visita ens va obrir la nau on tenen endreçat el “Ferrari” que no és altra que una màquina que va tant arrapada a terra que sembla un esportiu, i on en una pantalla d'ordinador anem seguint tot el procés amb càmeres i sensors, tot molt “marciano” que permet recolectar-la de terra amb uns recollidors inmensos que es van movent segons necessitat, heu de pensar que l'avellana no es cull de l'arbre sinó un cop caiguda d'una manera natural, cap a finals d'agost.
Fins ara la familia Prats conviu amb el conreu de l'avellana però també amb l'empresa constructora que tenen. El projecte vindria donat per una futura entrada en el mercat minorista amb marca pròpia, web i a la vista queda poder fer en un espai curt de temps un recorregut per el procés de l'avellana obert a col.lectius que els hi pogui interessar. Ens va entusiasmar la passió amb la que viuen el tot plegat i estem contents de ser un dels receptors de la seva avellana, de la seva modesta manera de viure-la i alhora de la seva visió de futur sostenible que l'envolta.
Moltes gràcies a la Familia Prats, sobretot en Xavi, pel vostre temps i dedicació.
